Finançament immobiliari

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas de dos consumidors que van signar el 2007 dos préstecs hipotecaris amb una entitat financera. En ambdós, l'interès variable es calculava usant com a índex principal l'IRPH Caixes (i com a índex substitutiu, l'IRPH Entitats). A més, els contractes incloïen una clàusula d'interessos de demora del 18%.

Els clients van demandar a l'entitat demanant, principalment, que es declarin nul·les declararan nul·les les clàusules IRPH (primer per "vici en el consentiment" i, de forma subsidiària, per "abusivitat" lligada a la manca de transparència). En poques paraules, venien a dir que no havien contractat amb informació suficient i que, per això, aquesta referència a l'IRPH havia d'eliminar-se. També demanaven la devolució de quantitats i, com a alternativa, que se substituís l'IRPH per l'Euríbor (sense diferencial, segons el que indicaven).

En primera instància, el jutjat sí va anul·lar la clàusula d'interessos de demora (l'entitat, de fet, va aplanar-se a això), però no va anul·lar la clàusula IRPH. L'Audiència Provincial va confirmar aquesta decisió.

En arribar al TS, els demandants van insistir que, segons la jurisprudència europea que citaven, si una clàusula com la de l'IRPH no és transparent,  això hauria de portar a considerar-la abusiva. Però el TS rebutja aquesta idea i explica que la manca de transparència pot ser un requisit necessari per estudiar l'abusivitat, però no n'hi ha prou per si sola per anul·lar la clàusula. És a dir, no n'hi ha prou amb dir "no va ser transparent" perquè automàticament es declarin abusives; cal, a més, que s'apreciï un desequilibri significatiu contrari a la bona fe. Finalment, el Suprem desestima el recurs, manté la validesa de la clàusula IRPH.