Reclamació de quotes

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas molt típic en comunitats de veïns quan hi ha quotes de comunitat sense pagar i la comunitat decideix reclamar no només al propietari del pis, sinó també a una empresa que havia passat a ocupar la posició d'"arrendador" per una cessió del contracte d'arrendament. En aquest assumpte, la comunitat de propietaris d'un edifici de Madrid va reclamar  quotes impagades a l'empresa propietària i també a l'empresa cessionària de drets arrendataris, amb quantitats que superaven els 10.000 i els 13.000 euros.

En primera instància, el jutjat absolgué a la cessionària i condemnà només a la propietària. No obstant això, l'Audiència Provincial va revocar parcialment i va condemnar les dues empreses de forma solidària, entenent que la cessionària, en assumir la posició de l'arrendador en el contracte, també havia de “carregar” amb obligacions davant la comunitat.

El TS corregeix aquesta idea. Considera que l'obligació de pagar les despeses comunes de la comunitat (les quotes) és una obligació legal que correspon exclusivament al propietari de l'immoble, conforme a la Llei de Propietat Horitzontal. Que algú rebi per cessió un contracte d'arrendament (i se subroguin en drets i obligacions “de l'arrendador” davant l'inquilí) no significa que es converteixi en propietari ni que assumeixi les obligacions pròpies del propietari davant la comunitat. Són dos plans diferents, ja que, el contracte de lloguer va per una banda; les obligacions amb la comunitat, per l'altra.

Per això, el TS estima el recurs de la cessionària, anul·la la condemna solidària i confirma que qui ha de pagar aquestes quotes és només la propietària, no la cessionària del contracte.