Lloguers rústics

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas sobre un lloguer d'una finca rústica en què el llogater (que va continuar el lloguer que abans portaven familiars seus) reclamava a la propietària i llogadora (una fundació) una indemnització per les millores fetes a la finca. En concret, es tractava de rebaixes i anivellacions importants per deixar el terreny més uniforme i poder cultivar arròs, cosa que va millorar una finca que abans tenia una configuració desigual i heterogènia. També es demanava la devolució de certes quotes relacionades amb la Comunitat de Regants.

El contracte va acabar (es va extingir) per una resolució judicial per expiració del termini, i després el llogater va reclamar que se li pagués el valor d'aquestes millores. La fundació va recórrer, però el TS desestima el recurs de cassació i confirma el que van decidir els tribunals anteriors: sí que és procedent indemnitzar perquè es considera acreditat que el llogador sabia que s'estaven duent a terme aquestes obres i, a més, les va consentir, tot i que no hi hagués un “sí” per escrit. Per al TS, no n'hi ha prou amb dir “no em vaig oposar”, però en aquest cas l'entitat de les obres i l'absència d'objeccions durant anys encaixen amb un coneixement efectiu i un consentiment tàcit.

El TS també deixa clar que no reobre el debat de fets, ja que, respecta l'avaluació realitzada en instància i en apel·lació sobre la prova pericial i testifical, i dona per bona la pericial recolzada en ortofotografies i plànols. A més, té en compte que la demandada no va aportar prova suficient sobre com estava la finca a l'inici, malgrat que tenia més facilitat per a això. Finalment, el Suprem també rebutja una petició d'esmenar o complementar la sentència.