Pensió compensatòria

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un assumpte força habitual en divorcis: què passa amb els diners que s'han anat pagant com a pensió compensatòria quan, temps després, un tribunal decideix extingir-la.

En aquest cas, després del divorci es va fixar una pensió compensatòria a favor de l'exesposa. No era una pensió “per sempre”, però tampoc tenia una data de fi establerta; es vinculava a determinades circumstàncies familiars i econòmiques (per exemple, la situació de les filles i la independència econòmica de la beneficiària). Amb el temps, l'exmarit va entendre que la situació havia canviat (entre altres coses, per la independència d'una de les filles i perquè l'exdona havia consolidat una activitat laboral) i va demanar que s'extingís la pensió.

En primera instància li van dir que no; el jutjat va rebutjar extingir-la. No obstant això, en apel·lació, l'Audiència Provincial sí que va declarar extingida la pensió. A partir d'aquí va sorgir el conflicte important: l'exmarit, a més de quedar-se tranquil perquè ja no havia de continuar pagant, volia recuperar el que havia abonat en el període anterior, com si aquests pagaments ja no li haguessin pertocat.

El TS talla aquesta pretensió dient que, mentre la pensió estava vigent i existia una obligació efectiva de pagament (encara que s'estigués discutint en tribunals), les quantitats pagades no poden tractar-se com a “indegudes”. Perquè existeixi “cobro de l'indegut” cal, entre altres coses, que s'hagi pagat sense obligació i per error, i aquí els pagaments es van fer complint una obligació que continuava sent exigible fins a la sentència (i la seva notificació). Per això, encara que la pensió s'extingeixi després, no hi ha retroactivitat automàtica per demanar que li tornin totes les quantitats pagades abans.