Lloguers urbans

L'Audiència Nacional (AN) ha donat la raó a una ciutadana estatunidenca que tenia llogat un pis a Espanya i volia deduir-se certes despeses relacionades amb aquest lloguer a la seva declaració de l'Impost sobre la Renda de no Residents. Fins ara, la llei espanyola només admetia aquesta deducció si el propietari era resident a la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu, sempre que hi hagués acords d'intercanvi d'informació. Per això, Hisenda li va denegar la deducció i el mateix va fer després el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC).

No obstant això, la reclamant no es va conformar i va insistir que aquesta limitació era discriminatòria i contrària a la normativa europea, concretament al principi de lliure circulació de capitals, i també al conveni sobre doble imposició signat entre Espanya i Estats Units. L'AN li ha donat la raó, basant-se en el fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha dit en casos similars que no es pot discriminar a residents fora de la Unió en aquests temes fiscals, sempre que existeixin mecanismes d'informació entre els països.

Segons la sentència, la ciutadana estatunidenca podrà rectificar les seves declaracions fiscals i deduir-se les despeses igual que un resident europeu, sempre que compleixi amb la resta de condicions legals. A més, el tribunal aclareix que no hi ha risc que la mateixa despesa es dedueixi dues vegades, ja que hi ha intercanvi d'informació fiscal entre ambdós països.